La informàtica distribuïda és una branca de la informàtica que s’encarrega de la gestió i coordinació de recursos computacionals distribuïts en diferents indrets geogràfics. Aquesta disciplina ha experimentat un creixement significatiu en les darreres dècades a causa de la creixent necessitat de processar grans quantitats de dades en entorns empresarials i científics.
En la informàtica distribuïda, els recursos informàtics, com els processadors, l’emmagatzematge i les xarxes, estan distribuïts en diferents ubicacions geogràfiques i es comuniquen entre si mitjançant una xarxa de comunicacions. Aquesta xarxa de comunicacions pot ser una xarxa local o una xarxa global com Internet. La gestió i coordinació d’aquests recursos informàtics és duta a terme per programari especialitzat, conegut com a middleware.
El middleware és una capa de programari que se situa entre el sistema operatiu i les aplicacions i proporciona una sèrie de serveis que permeten a les aplicacions accedir als recursos distribuïts de manera transparent. Entre els serveis que proporciona el middleware es troben la gestió de recursos, la seguretat, la comunicació i la sincronització.
Avantatges de la informàtica distribuïda
La informàtica distribuïda té una sèrie d’avantatges en comparació amb els sistemes centralitzats. En primer lloc, la distribució de recursos informàtics permet una major escalabilitat, ja que es poden afegir o treure recursos segons les necessitats del sistema. En segon lloc, la distribució de recursos també millora la fiabilitat, ja que una fallada en un recurs no afecta la resta del sistema. Finalment, la distribució de recursos també millora el rendiment, ja que es poden aprofitar millor els recursos disponibles en diferents ubicacions geogràfiques.
"La informàtica distribuïda té una sèrie d’avantatges en comparació amb els sistemes centralitzats, com una major escalabilitat, fiabilitat i rendiment. Tanmateix, també presenta una sèrie de reptes, com la gestió de l’heterogeneïtat dels recursos i la seguretat."
David Gómez
Soci i Gerent a OnWork IT & Cloud
Reptes del sistema informàtic distribuït
Un dels principals reptes de la informàtica distribuïda és la gestió de l’heterogeneïtat dels recursos. En un entorn distribuït, els recursos poden ser de diferents tipus, models i fabricants, la qual cosa pot dificultar la integració i la interoperabilitat entre ells. Per abordar aquest problema, s’han desenvolupat estàndards com el Model de Referència OSI i el Model de Referència TCP/IP, que defineixen un conjunt de protocols i serveis que permeten la comunicació entre sistemes heterogenis.
Un altre repte important de la informàtica distribuïda és la gestió de la seguretat. En un entorn distribuït, la seguretat esdevé un aspecte crític a causa de l’exposició dels recursos a una xarxa global com Internet. Per abordar aquest problema, s’han desenvolupat una sèrie de tecnologies de seguretat, com els sistemes d’autenticació i autorització, la criptografia i els firewalls, que permeten protegir els recursos distribuïts d’atacs externs.
Aplicacions de la informàtica distribuïda
La informàtica distribuïda s’aplica en una gran varietat d’àrees, com la informàtica empresarial, la computació al núvol, la computació mòbil, la robòtica i la intel·ligència artificial. En la informàtica empresarial, la informàtica distribuïda s’utilitza per gestionar els recursos informàtics de les diferents seus d’una empresa. Al Cloud Computing, la informàtica distribuïda s’utilitza per proporcionar serveis de computació i emmagatzematge al núvol a través d’Internet. En la computació mòbil, la informàtica distribuïda s’utilitza per gestionar els recursos informàtics dels dispositius mòbils. En la robòtica i la intel·ligència artificial, la informàtica distribuïda s’utilitza per coordinar l’acció de múltiples robots o sistemes intel·ligents distribuïts en diferents ubicacions geogràfiques.
En la computació al núvol, la informàtica distribuïda ha permès la creació de serveis d’infraestructura com a servei (IaaS), plataforma com a servei (PaaS) i programari com a servei (SaaS), que ofereixen una gran flexibilitat i escalabilitat per a les empreses. Aquests serveis permeten a les empreses externalitzar la seva infraestructura i recursos informàtics a través del núvol, la qual cosa els permet reduir els costos i millorar l’eficiència.
En la computació mòbil, la informàtica distribuïda s’utilitza per gestionar els recursos dels dispositius mòbils, com els telèfons intel·ligents i les tauletes. Els dispositius mòbils es comuniquen amb servidors remots a través de la xarxa, la qual cosa permet als usuaris accedir a serveis i aplicacions en línia en qualsevol moment i lloc.
En la robòtica i la intel·ligència artificial, la informàtica distribuïda s’utilitza per coordinar l’acció de múltiples robots o sistemes intel·ligents distribuïts en diferents ubicacions geogràfiques. Els robots poden comunicar-se entre si i compartir informació en temps real, cosa que els permet treballar junts de manera més eficient i coordinada.
En conclusió, la informàtica distribuïda és una disciplina de la informàtica que s’encarrega de la gestió i coordinació de recursos computacionals distribuïts en diferents llocs geogràfics. Aquesta disciplina ha experimentat un creixement significatiu en les darreres dècades a causa de la creixent necessitat de processar grans quantitats de dades en entorns empresarials i científics.
La informàtica distribuïda té una sèrie d’avantatges en comparació amb els sistemes centralitzats, com una major escalabilitat, fiabilitat i rendiment. Tanmateix, també presenta una sèrie de reptes, com la gestió de l’heterogeneïtat dels recursos i la seguretat. La informàtica distribuïda s’aplica en una gran varietat d’àrees, com la informàtica empresarial, la computació al núvol, la computació mòbil, la robòtica i la intel·ligència artificial.
